Dissabtes al matí per BCN

Palau de Mar
Els divendres per la tarda i els dissabtes pel matí són els dos moments de la setmana que més ens agraden: el divendres fem la “descompressió” a poc a poc i els dissabtes ens dediquem a l’oci. Malauradament després ve el diumenge, on ja es comença a respirar dilluns…

Si no tenim altres plans, els dissabtes pel matí acostumem a anar a Barcelona a fer un tomb, que sempre comença i acaba davant de Palau de Mar (a l’inici de la Barceloneta), que és on tenim l’aparcament. Aquests passeigs amb els nens mai no tenen un rumb massa clar, potser algun dia tenim una idea més o menys clara de què volem anar a veure… però normalment ens dediquem a vagar per Ciutat Vella o el Raval, on sempre acabem descobrint coses noves: una teteria, una part de muralla que no coneixíem, alguna botiga, algun museu… és una petita aventura que als quatre ens agrada perquè anem decidint el camí entre tots. Aquí es pot veure el camí que hem fet avui.

De fet, sí que hi ha una parada gairebé obligada: Papabubble.
La façana de la botiga al carrer Ample
Per qui no la conegui, aquesta botiga és un espectacle en ella mateixa i sempre diferent, d’aquí que als nens els encanta. És una petita botiga que fa cantonada situada al carrer Ample (veure link a Google maps amb l’itinerari d’avui on situem els punts d’interès) que va començar a Barcelona i que, actualment té sucursals a New York, Amsterdam, Londres, Japó, etc. La seva web és molt interessant plàsticament i hi ha videos dels processos de fabricació. Per cert, què fabriquen? Caramels artesanals. La botiga és petita i en aquest mateix espai hi ha sempre els artesans fent caramels.



Precisament avui estaven fent caramels amb el dibuix d’unes cireres a l’interior. És simplement espectacular veure com ho fan i, a més, sempre són molt simpàtics i atents amb els nens, als quals sempre ofereixen de tastar els caramels que estan fent en aquell moment. No cal dir que als meus fills això els encanta.

El procés de fabricació és molt senzill i a la seva web es veu perfecte:

1. A la rebotiga tenen les “olles” on fan la mescla de la glucosa (sucre) amb pigments naturals.

2. La zona on fan els caramels és un taulell d’acer inoxidable, la meitat és calent i l’altra és fred. La mescla de glucosa i de pigments es treballa a mà sobre la taula calenta, donant-li forma, estirant-la, comprimint-la…un espectacle.

3. Un cop tenen l’enorme cilindre del qual faran els caramels (aproximadament 1 metre de llargada per 15 cm de diàmetre) el van estirant i aprimant fins aconseguir cilindres d’aproximadament 1 cm de diàmetre i uns 40 cm de llargada.
video


4. Aquests els treballen sobre la taula freda fins que estan sòlids.


video


5. Aleshores els tallen amb una mena de “rasqueta”…i ja està.

Els caramels són cars (uns 5€) si els comparem amb una bossa de caramels del supermercat, però jo els compro perquè són boníssims, sense conservants i, també, com a pagament del fantàstic espectacle i simpatia que ofereixen.



Després d’aquesta estació obligada, hem continuat pel carrer Ample fins la Plaça de la Mercè, on hem girat a la dreta pel carrer dels Còdols fins el carrer dels Escudellers. Allà hem descobert el Passatge del Rellotge, un carreró molt curiós tancat amb una reixa metàl•lica on es respira un aire del segle XIX, com en un capítol de “L’ombra del Vent” de Carlos Ruiz Zafón.
Passatge del Rellotge
Allà, al fons del carreró hi ha la seu d’ICV (Iniciativa per Catalunya – Verds) i, de fet, sembla un lloc molt propi, en un barri humil, al fons d’un carreró… però sorpren força el veure que el mobiliari que tenen a l’interior és d’un disseny innovador, de prestigi i molt, molt car. Només com a referència, les lampares que tenen sobre les taules de treball (que no són poques) són unes que s’anomenen Ptolomeo, les quals mai les he vist al mercat per menys de 180€ cadascuna…molt sostenible no m’ha semblat. Però cadascú fa el que vol amb els seus calés.

Poso un parell de fotos de cartells que hem anat trobant pel carrer que ens han semblat divertits. Passejar per Ciutat Vella és sempre un pou de sensacions.




La Plaça Reial, que no visitava des de fa 10 anys com a mínim, segueix amb el mateix ambient decrèpit habitual. Ho sento, però no m’agrada aquesta Plaça. Malgrat això, la font estava neta, impecable, impoluta: gairebé no m’ho podia creure.
Hem continuat pel carrer Ferran fins la Plaça Sant Jaume, on hem girat a la dreta pel carrer de la Ciutat just a la cantonada de l’Ajuntament i fins a la Plaça Regomir, on hi ha un parell de coses curioses.
La font neta!!


La primera, una botiga de roba i joies de la meva marca favorita, Ona Joia. Hem babejat una estoneta davant l’aparador, on la meva filla ja va demostrant que és una maruja tal com Déu mana: no se li passa ni una joieria. La segona cosa que ens ha cridat l’atenció és un petit restaurant japonés que es diu Matsuri Sushi Bar on hem mirat la carta i el servei de take-away, i semblava molt interessant. Queda apuntat per una altra ocasió, que avui toca dinar a casa dels avis.

I xino-xano, hem tornat fins a l’aparcament, tot passant pel costat de “La Cara de Barcelona” de Liechtenstein (a la confluència del Moll de la Fusta amb la Via Laietana), una escultura que agrada molt al nostre fill.

La Cara de Barcelona - Liechtenstein
I tot mirant els vaixells (i els preus de la carta del vaixell del Luz de Gas, vaya presa de pèl) hem arribat a l’aparcament per anar cap a casa a dinar amb la família.

Retorn al punt d'inici




Sant Quintí de Mediona. Cercavila de diumenge de Festa Major

A Sant Quintí de Mediona tenen una Festa Major que Déu-n'hi-do!!!

És sorprenent, i emocionant, veure com un poble de 2000 i escaig habitants té tant d'interès en mantenir grups folclòrics locals, però d'un folclore nostrat que converteix la cercavila del diumenge en una representació i un exemple de la voluntat de preservar aquestes representacions amb noves generacions que també hi posen moltes ganes en la cercavila del dilluns per la tarda, que és el dia de la Festa Major dels Petits.

I quan dic "folclore" ho dic amb la boca ben petita perquè interiorment tinc la sensació que em refereixo a la Lola Flores, la Pantoja o a qualsevol d'aquesta faràndula de la transició....i res més lluny. Però tampoc sé com dir-ne...potser seria millor dir "tradició" i punt.

Els trabucaires del ball d'en Serrallonga
Aquest any vam fer una mica tard (els nens no acabaven d'arrencar per sortir de casa...) i quan vam arribar el drac i els diables ja havien passat... de manera que els vam haver de retrobar més tard, perquè el nostre fill no perdona!

Vam arribar just a temps de veure els Trabucaires del Ball d'en Serrallonga, un grup de joves que, després d'un segle, han recuperat aquesta tradició del municipi que sembla que data dels voltants de 1906. Deixo el seu enllaç al Facebook per saber-ne més i donar-los suport.

Immediatament deprés passen els gegants i els capgrossos (o nans). Està clar que aquest any ens hem situat en un bon lloc: a la cantonada entre el carrer Weyler i el carrer de Sant Antoni es té una panoràmica perfecta i, a més, tots els grups aprofiten aquest punt per fer les seves representacions i danses. No ens n'hem perdut ni un detall!!! Els nens miren amb la boca oberta i, quan ens descuidem, el nostre fill corre entre les cames de la gent a buscar les restes dels petards dels diables...

La geganta
El gegant

 De seguida passen els Bastoners, seguidors del tradicional ball de bastons de Catalunya. Sempre m'ha meravellat aquest ball, produïnt-me una tensió terrible només de pensar com deu ser de dolorós un cop als dits amb aqueslls bastons... sobretot quan ningú es queixa però veus que algú surt corrent cap al bar més proper per demanar gel... Aprofito també per deixar el seu link al Facebook.

En el cas dels bastoners, em sembla de justícia posar un vídeo més que no pas una foto.

video

Les següents són el grup de Panderetes, que amb els seus picarols a les cames i els seus vestits típics, recuperen aquesta tradició i, alhora, es converteixen en el referent del que voldríem que fessin les nostres nenes en aquesta festa major...és que són tan mones les nenes petites vestides de pandereta...que no hi ha iaia que s'hi resisteixi.

video


El grup de timbalers de Sant Quintí, Els SQandol,  amb la seva batucada posen marxa, i molta, a la darrera part d'aquesta cercavila, seguits de la Banda, que agrada molt als més grans. No he estat capaç de trobar cap vídeo en condicions per penjar-lo.... tots surten mooooooolt moguts!!

SQandol, els timbalers.

I quan ja han passat tots....correm cap al cap de la cercavila, a la Plaça d'Enric Prat de la Riba... a veure els dracs, el local i el de Reus, que, acomapanyats del Ball de Diables, fan sempre un espectacle digne de veure.
El drac
Per veure'n alguns videos "en acció", millor mireu aquest enllaç a YouTube.
Els diables de Sant Quintí de Mediona

Com em va dir aquest any el nét de Cal Mosca parlant del correfoc bestial d'uns dies enrera ..."Si no ha caigut aquest any la plaça, no caurà mai" ... i això resumeix la passió d'aquest poble per la pólvora!



Festa Major de Gràcia. El cel de mil colors

Ens agrada molt passar cada any a veure els carrers de Gràcia engalanats, perquè és una zona que ens encanta i perquè aquests dies és una porta oberta a la imaginació on aixecar el cap i mirar cap al cel suposa tot un univers de sensacions per a nosaltres i pels nostres fills.
Segurament aquesta entrada estaria molt més ben documentada si abans de redactar-la hagués mirat a la web de la Festa Major de Gràcia el títol i l’explicació exacta de cadascun dels carrers… però em sembla molt més divertit posar la conclusió a la que han arribat els meus fills, que acostuma a ser més original. Mil disculpes als graciencs que amb tant d’esforç ens ofereixen aquest espectacle únic i que després venim de fora i en fem aquestes explicacions tan subjectives…sorry.

Penjo aquest enllaç amb el recorregut en tracks de Google maps per poder-ho seguir una mica millor.

11:50 Estació metro Joanic
El nostre recorregut cada any s’inicia en aquesta estació, que és la que ens resulta més pràctica per arribar a Gràcia.

11:55 Carrer Joan Blanques
Hi ha consens en què és un bosc prehistòric.
El cel des de Joan Blanques (I)

El cel des de Joan Blanques (II)
Hi ha exemplars de dinosaure “desconeguts” pels paleontòlegs i amb explicació de les seves principals característiques, per exemple:

Ecopijosaure: s’alimentava només de productes “bio” i “fashion”, una alimentació molt cara que el va dur a la ruïna i a la seva mort per inanició.

Barbiesaure: era molt presumida i sempre volia estar estupenda, fet que va aconseguir amb unes fantàstiques punxes de silicona.

Politisaure: s’alimentava exclusivament de polítics honestos, es va extingir ràpidament per manca d’aliment i ens va deixar la situació política actual.


Pterodàctil de cartró pintat
Ecopijosaure amb càpsules de nespresso
12:05 Plaça Trias i Fargas
És l’univers, aixeques el cap i veus un munt de planetes de molts colors. Abundància d’estels fets amb ampolles d’aigua reciclades i retallades. Ens quedem amb les ganes de veure aquesta plaça de nit, perquè la il•luminació ha de ser espectacular.
Els estels al cel de Trias i Fargas
Els planetes del cel de Trias i Fargas
En el moment en què estem per allà, hi ha una mena de concentració de “vespes” antigues. Una xulada. També fan una mena de votació de l’scooter que més agrada al públic. La nostra filla té claríssim que la millor és una de color rosa i s’hi fa unes quantes fotos.



12:15 Carrer Providència
No sabem si és l’arc de Sant Martí o un camp de flors, que ens perdonin… Decoració multicolor feta per garlandes de llaunes de beguda reclicades i pintades de colors, una mena de plomalls de malla de polietilè acolorida i unes flors de bosses de plàstic.
Un misteriós plomall

Una flor de bosses de plàstic

Fa molt bonic de veure en perspectiva. En el moment en què hi passem estan fent una competició de dòmino i el carrer està molt animat.
L'arc de Sant Martí al cel de Providència

12:25 Carrer Verdi
És un bosc màgic o un eixam d’abelles de caixes de fusta. Estem d’acord en que és el que més ens ha agradat.
L'eixam de Verdi
Aquest carrer sempre ens agrada molt perquè, enfront dels altres carrers, la seva comissió de festes sempre encerta fent una “porta d’entrada” espectacular i una escenografia de tot el carrer, anant més enllà de la decoració de la “caixa” del carrer, creant uns espais complexes i molt interessants.
La porta de Verdi

Les parets de l'escenografia de Verdi

12:40 Carrer Perla
Aquest sí que està molt clar: és un cabaret. Fan unes llums molt originals amb gots de plàstic plens de boles de celofan vermell. Sempre dóna la sensació que és el carrer on es fan activitats més “alternatives”.

Les cabareteres de Perla
Els llums del cabaret al cel de Perla
12:45 Plaça de la Vil•la de Gràcia
És un castell amb bruixes, fantasmes i cambra de tortura. Se’ns escapa el significat d’un parament vertical decorat amb components electrònics (però si realment ens haguéssim mirat la temàtica, segurament ho entendriem).
El castell fantasma a la Vil·la de Gràcia
Això no ho vam entendre...
Aprofitem per fer uns granissats i uns gelats, que fa una calor i una xafogor horribles. Hem estat en una cafeteria que té terrassa i ens ha sorprès molt el fet que fos una cafeteria sense alcohol, és la primera vegada que ens hi trobem.

13:20 Carrer Mozart
Va de marcians. Ens ha agradat molt, principalment als nens. Decorat amb personatges d’altres galàxies d’escaiola o paper maché molt ben fets. Els platets voladors suspesos resulten molt simpàtics. A mig carrer han posat una mena de decorat on hi ha dibuixats tres marcians amb un forat a l’alçada de la cara i t’hi pots posar pel darrera i fer-te una foto. Als nens els ha flipat.
Els alienígenes de Mozart
El cel des de Mozart
EL BITXO MÉS SIMPÀTIC DE TOTS ELS GUARNIMENTS!!

En aquest carrer, a part de mirar cap enlaire, també resultava molt bonic mirar a terra i veure-hi reflexades les estrelles de colors.
El cel de Mozart reflexat al paviment

Destaquem:

1. La tendència al reciclatge, ja present en la pràctica totalitat dels carrers.
2. La versatitilitat d’un nou element de reciclatge estrella: la càpsula de nespresso. Jo mateixa, de fet, ja havia previst aquest any de fer unes garlandes per l’arbre de Nadal amb unes campanetes fetes amb càpsules de Nespresso que porto guardant tot l’any.

Les càpsules de nespresso, l'element estrella de reciclatge d'enguany



Montserrat. 01 Del Pla de les taràntules al monestir


Poc a poc volem que els nens es vagin acostumant al senderisme, i de pas nosaltres també... Us explico una excursió senzilla que hem fet i que ha resultat molt interessant.

10:00 Telefèric aeri de Montserrat
Arribem en cotxe i aparquem al parking gratuït.
Preu dels bitllets: 8,5€ el bitllet d’anada i de tornada per als adults. Els nens no paguen perquè tenen el carnet Súper3.
Freqüència de pas: cada 15 minuts
Durada trajecte: 5 minuts


Per més informació sobre horaris deixo el següent link de l'Aeri de Montserrat.

Vista del recorregut de l'aeri

Estació superior aeri
10:10 Oficina d’informació turística
Ens donen un plànol d’itineraris a peu per la muntanya força útil que ens serveix per confirmar la ruta i que guardarem per futures incursions per la zona.


L’entorn del santuari ofereix al visitant una gran quantitat d’itineraris de durades diferents per fer a peu. A la web de la generalitat, en l’apartat de senderisme del patronat de Montserrat hi ha informació força útil per tal de planificar rutes a peu per la zona i a la web Montserratvisita hi ha un link útil a les rutes més accessibles.


Considerant que som dos adults i dos nens de 2 i 6 anys d’edat, en aquesta ocasió hem escollit l’itinerari del Pla de les Taràntules al santuari, pel pla de Sant Miquel, en ésser considerat segons la web un camí còmode, amb àmplies vistes, amb una diferència de cota de 275 metres més alta que la del santuari. Forma part, parcialment, d’un tram dels senders GR 5, GR 6, GR 6-1 i GR 172 i, per tant, figura senyalitzat amb marques blanques i vermelles pròpies del senders de gran recorregut. Segons la web és un camí que es pot fer en 50 minuts aproximadament.

Vista de la creu de Sant Miquel des del Monestir

10:20 Funicular de Sant Joan
Preu dels bitllets: 4,5€ el bitllet d’anada i de tornada per als adults. Els nens paguen 2,45€ i els menors de 4 anys no paguen.
Freqüència de pas: cada 20 minuts
Durada trajecte: 10 minuts


Per més informació sobre el funicular de Sant Joan deixo links sobre: horaris, dades tècniques i història.


A l’estació superior del funicular, a la primera planta on abans hi havia la cafeteria, hi ha una aula de natura. Explica de manera clara i entenedora l’origen geològic, les particularitats de la flora i la fauna i la historia humana de la muntanya de Montserrat. És interessant de fer-hi una paradeta amb els nens. També hi ha màquines de vending per si cal repostar beguda.
Vista del monestir des de l'estació superior del Funicular de Sant Joan

Per si a algú li interessa, deixo un link del you tube on algun usuari ha filmat l'aula de natura i se'n pot veure àmpliament el contingut.


11:00 Pla de les taràntules
En aquest enllaç a un track de Google Maps es pot veure la ruta completa amb els tracks i punts d’interès


De sortida de l’estació del funicular es pren el camí de l’esquerra, el qual és encimentat en la seva pràctica totalitat. En haver plogut el dia anterior la temperatura és agradable i les visuals al llarg del recorregut son fantàstiques, cap ambdós costats del massís, cap al Penedès, Baix Llobregat i Bages.

Vista de l'estat del camí

El pendent és pronunciat i per aquest motiu la nostra filla fa una bona part del camí a la motxilla, en no resultar-li gaire fàcil de caminar. El nostre fill té una energia inesgotable i fa els 4,5 km sense cap mena de problema ni de cansament. Malgrat això, el nostre ritme és força lent perquè els nens es distreuen amb cada planta, formiga, pedra…però, de fet, tampoc hi ha pressa, es tracta de gaudir de la pau que es respira.


Als 3 km del recorregut hi ha l’ermita de Sant Miquel, on aprofitem per apropar-nos a la porta i mirar com és. L’exterior sembla que l’han acondicionat recentment i l’interior sembla que està esperant una reforma.

Vista de l'ermita de Sant Miquel

Vista del monestir des de la creu de Sant Miquel
Vista de la creu de Sant Miquel
A 5 minuts caminant hi ha una desviació per anar a la creu de Sant Miquel, que està a uns 200 metres. Aprofitem per fer-hi un mos mentre observem les vistes del monestir i dels voltants. Fins i tot veiem el cotxe a l’aparcament de l’aeri.


12:30 Monestir
Aprofitem que encara és d’hora per dinar per entrar a la basílica i ens n’adonem que el cant del virolai està previst a les 13:00.
Vista del nou orgue

Després de la mitja hora d’espera amb els nens a dins la basílica ens diuen que l’escolania no hi és…els nens ens miren amb cara de pocs amics per haver-los fet esperar mitja hora…però finalment canta el virolai una coral amb l’acompanyament del nou orgue. Una meravella.

Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra;
guieu-nos cap al cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos torons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.


Alba naixent d'estrelles coronada,
ciutat de Déu que sommià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs us dóna per vestit.


Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.


Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu els cors que l'han deixat.


Mística font de l'aigua de la vida,
rageu del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.


Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obre a vostra llum!
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.


Cedre gentil del Líbano corona,
arbre d'encens, palmera de Sió,
el fruit sagrat que vostra amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.


Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat el nostre Sinaí;
siguin per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.


Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra;
guieu-nos cap al cel.
Font: Viquipèdia

13:30 Dinar
Zona de picnic
Fem un dinar de picnic en la zona habilitada al costat del restaurant Mirador.


14:10 Camí de tornada
Trobem que a l’aeri fan una pausa per dinar fins les 14:35 i aprofitem per fer un cafè. Fem la tornada cap a casa amb els nens adormits al cotxe.


Senyalització del camí de Sant Jaume



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...