09:59h 3,0ºC Valdelinares
Després d’emorzar tranquilament i netejar el pis amb l’objectiu que la nostra presència passi el més desapercebuda possible, sortim en direcció a la costa valenciana amb l’esperança que la temperatura sigui més benèvola amb nosaltres, perquè 3ºC a les 10:00h del matí per nosaltres és molt de fred!
10:54h 21ºC Coves Sant Josep a la Vall d’Uixó
Tant jo com el meu company recordàvem haver-les visitat de petits i, de fet, en teníem molt bon record i això ja ens semblava motiu suficient perquè els nens les veiéssin... és com tancar un cercle....com un bucle...potser algun dia els nostres fills ho recordaran i hi portaran els seus. La nostra arribada amb els folres polars ha estat traumàtica: ens ha faltat temps per obrir la maleta i agafar samarretes de màniga curta. Si no ens refredem aquest de setmana…
Des de l’enorme aparcament habilitat per autocars i turismes fins la vertadera entrada a les coves es va caminant per una mena d’avinguda dedicada al turisme més massiu: restaurants mediocres amb moltes pretensions, paradetes de souvenirs, el típic trenet turístic, algun adolescent distribuïnt flyers de restaurants de menú al centre de la vila, etc. L’entrada és força cara (crec que eren uns 9,5€ els adults i 4,5 € els nens) però la infraestructura necessària per la visita bé ho justifica.
La visita consisteix en accedir a peu a la cova, pujar a unes barquetes d’unes 8-10 persones on un senyor amb una perxa va conduïnt l’embarcació i fent petites explicacions de les diferents “sales” que l’aigua ha format al llarg del temps. Les zones de transició entre les sales són les que més han agradat als nens, amb el barquer dient “bajad la cabeza, que a esta roca la llamamos la arranca-pelos”, fins a arribar a un embarcador on hem continuat un passeig circular a peu per dins les coves on hem pogut veure (alguns tocar i abraçar) estalactites i estalagmites. El final del recorregut a peu és el mateix embarcador on ja t’espera el barquer per continuar la “navegació” fins l’entrada de les coves. No ens podíem creure que la visita hagués durat 1,5 hores!
Punt fort: la il·luminació, el tempo del recorregut i la música clàssica.
Punt dèbil: la incapacitat de la gent per fer una mica de silenci i gaudir de l’espectacle.
13:30h Platja de Moncofa o Moncofar (ho vam veure escrit de les dues maneres)
La millor manera de finalitzar aquest cap de setmana és, sense cap mena de dubte, fer una bona paella! Anem fins al poble coster més proper a la Vall d’Uixó i aparquem, amb la seguretat de trobar algun lloc a prop de la platja on fer una bona paella valenciana.
La nostra opinió com arquitectes sobre l’explotació extrema de la costa del país valencià ha xocat frontalment amb aquesta població, amb antigues casetes adosades fent front al mar, d’un blau turquesa sorprenent, amb poca gent, pocs bars i un passeig marítim ben dimensionat.
La casualitat ens ha portat a dinar en un pati d’un bar de platja, on la cuinera acabava de tirar l’arròs a una gran paella. Malgrat que el lloc és senzill, hem gaudit del dinar sota els pins, amb els nens jugant pel pati sense cap perill i degustant la paella valenciana fantàstica feta per una senyora de l’antiga URSS i servida pel seu marit de la mateixa nacionalitat.
Ha estat un cap de setmana intens i hem gaudit molt, però la tornada amb el cotxe amb els nens ha estat, si això és possible, gairebé pitjor que l’anada…
 |
| La platja de Moncofa |
 |
| L'interior de les coves en el recorregut a peu |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!