La Unité d'Habitation de Firminy amb nens



Unité d'habitation és el nom d'una tipologia residencial del moviment modern desenvolupada per  Le Corbusier i, per la seva puresa projectual i austeritat en els materials, va  ser el punt d'inici del brutalisme arquitectònic. Aquestes edificacions es caracteritzen formalment per ésser un prisma rectangular elevat del terreny sobre grans pilotis de formigó, alliberant la planta baixa, i van ésser concebudes per a funcionar d'una manera autònoma com una petita ciutat amb tots els serveis necessaris: una ciutat-jardí vertical que donés resposta a les necessitats d'habitatge després de la Segona Guerra Mundial. Es van executar quatre edificis d'aquestes característques en diferents indrets d'Europa: Marsella (1952), Nantes-Rezé (1955), Berlín - Westend (1957) i Firminy (1965).

Vista dels pilotis en planta baixa
La previsió d'un ràpid augment demogràfic a Firminy als anys 50 comportà l'encàrrec a Le Corbusier d'un projecte de tres Unités d'habitation i un centre comercial a la part topogràficament més alta de la vil·la. Tanmateix, l'estancament sobtat de la demografia feu reconsiderar el projecte i se'n construí únicament un edifici, les obres del qual s'iniciaren l'any 1965, any de la mort del seu autor.

L'edifici, amb una orientació segons un eix nord-sud, té una longitud de 130 metres i una alçada de 51 metres. Els 414 apartaments dúplex es distruibueixen en 17 nivells i constitueixen la unité més gran construïda, amb una superfície de 27.859 m2. A la coberta es situa una llar d'infants concebuda inicialment per donar servei als tres edificis projectats inicialment, un teatre a l'aire lliure i una pista d'atletisme. En el seu interior cada tres plantes hi ha un passadís que atravessa l'edifici pel seu eix longitudinal i que dóna accés als dúplex.

Passadís interior de la Unité de Firminy l'any 1996
Les mides i proporcions dels apartaments provenen del "Modulor", un sistema mètric ideat per Le Corbusier basat en la proporció àurea. Gairebé sempre present en els seus edificis com a icona i com a referència no deixa mai indiferent a qui hi passa pel costat, bé si es tracta de mantenir una acalorada discussió sobre la idoneïtat de les seves mesures o simplement fer la típica foto turística. Servidors en tenen de cada vegada que se n'ha presentat l'ocasió.


Gent emulant el Modulor

L'alçada del nivell d'accés dels apartaments és de 2,26 metres, "íntima" segons Le Corbusier, i ens condueix fins a l'espai d'estar, situat en façana, a doble alçada i amb un gran finestral protegit per "brise-soleil" de formigó que filtren l'incidència solar i permeten l'entrada de llum. La cuina, ben proporcionada i integrada en l'espai de la sala, va ser dissenyada pel propi arquitecte i està pensada fins al darrer detall. De la sala accedim per una escala (ascendent o descendent en funció del mòdul dúplex en el qual ens trobem) a la planta on es situen les habitacions. En aquest vídeo s'han entretingut a modelar un mòdul en 3D. Resulta curiós i, alhora, entenedor.


Secció i planta dels dúplex tipus

Des de l'any 1973, amb una màxima ocupació de 320 apartaments, l'edifici es va anar buidant d'ocupants fins al punt d'haver-se de tancar la meitat nord i concentrar els habitants a l'altra meitat per reduir les despeses de manteniment i el 1999 tancà la llar d'infants per manca d'alumnes i per raons de seguretat. En la nostra primera visita l'any 1996 vam tenir l'oportunitat de visitar l'interior d'un dels apartaments i la llar d'infants, encara en funcionament. El tancament de l'ala nord era clarament visible i consistia en un vidre fixe al mig del corredor, creant una terrible sensació d'estancament en el temps de la part tancada. A nosaltres, tots dos estudiants d'arquitectura en aquell moment, ens va semblar increïble que aquells qui van habitar la Unité des de la seva construcció haguessin preferit anar a viure en casetes aïllades més properes al centre neuràlgic de la ciutat.



Servidors a l'interior d'un dels dúplex d'aquesta Unité l'any 1996
L'any 2003 es decidí de vendre els dúplex en un sistema de copropietat i l'any 2012 es renovà la llar d'infants i s'hi ubicaren instal·lacions de la Universitat de Saint-Étienne. Actualment, classificada de Monument Històric,  està habitada per aproximadament unes 1000 persones i és possible visitar un apartament, la llar d'infants i la coberta concertant cita prèvia per una visita guiada. Resulta també interessant visitar en el mateix municipi la Casa de la Cultura i l'Església de Saint-Pierre, del mateix arquitecte i contemporanies a l'edifici.


Unite d'habitation from Pasha Rueda on Vimeo.

En el vídeo anterior hom pot observar l'abans i l'avui de la Unité de Marsella de manera molt gràfica, l'altre exemplar que tenim el plaer de conèixer i on ens vam allotjar el mateix any 1996. Ha patit un procés evolutiu molt diferent i ha esdevingut un edifici atraient per les classes mitjanes-altes que cerquen un apartament amb caràcter. També hi funciona força bé i des de fa algunes dècades un establiment hoteler que resulta interessant per aquells amants de l'arquitectura de Le Corbusier. 


 Com arribar a la Unité d'habitation de Firminy:





Per cert:
En vam arribar a Firminy el primer que vam anar a veure, per proximitat, va ser l'Església de Saint-Pierre i, mentre ens hi feiem unes fotos, hi notàvem quelcom d'extrany. La meva sorpresa va ser quan, en arribar a casa i comparar amb les fotos del 1996, em vaig adonar que n'havien acabat recentment l'obra inacabada per Le Corbusier...


 
1996 vs. 2016


Més informació:
http://sitelecorbusier.com 

10 temes indispensables per anar de camping amb nens



Les coses de vegades venen com venen i no s’hi pot fer més. A mi, que tant m’agrada planificar viatges, m’he trobat enguany en la situació de decidir d’un dia per un altre el destí de les nostres vacances i, de pas, preparar-ho tot així de sobte. Durant un matí  vam enllestir tots els preparatius per sortir sense un rumb precís amb les motxilles i les tendes al maleter del cotxe com fèiem abans (quan dic abans vull dir moooooooolt abans), gairebé l’única alternativa si el destí és Europa i no tens cap reserva feta ni idea del destí.

Tanmateix, no va ser tant complicat i aquest és el resum dels elements imprescindibles per a nosaltres per sortir de càmping sense destí amb nens (o sense ells):

1.         Tenda de campanya

Els nostres fills en ple muntatge
Tenim una tenda del tipus “iglú” des de fa una colla d’anys i amb la que hem compartit molts bon moments, però ara que ja som quatre (i que els dos més petits dels quatre comencen a ocupar més espai) se’ns queda petita. Així que hem fet una inversió en una tenda gran amb dues habitacions i un espai on refugiar-nos per als quatre considerant que quan plou i hem estat de càmping darrerament ens hem sentit una mica desprotegits amb una sola petita tenda sense espai per res més. Hem optat per aquesta per la seva bona relació qualitat-preu i, sobretot, perquè plegada ocupa molt poc (perquè aquelles en les que t’estàs 2 segons en muntarles i 2 hores en desmuntar-les, a més, ocupen més que una roda del cotxe). En uns vint minuts la tens perfectament muntada i és a tota prova enfront de la pluja, una bona inversió.

2.         Taula i cadires

Tenim una taula petita i unes cadires magnífiques que porten amb nosaltres milers de quilòmetres i encara els en queden molts més (aquestes) però en aquesta ocasió era primordial que hi cabés tot al maleter del cotxe amb la safata tancada per qüestions de seguretat. Així, hem comprat una taula plegable amb quatre cadires que també queden plegades en el seu interior (aquestes). A més, així ja la tenim per quan anem a menjar a la muntanya amb els meus pares, que anàvem una mica coixos d’espai a taula amb els tiberis que ens acostumem a fer.


3.         Nevera

NO es pot anar de càmping sense tenir una cervesa fresqueta per quan acabes de muntar el campament. Tenim la típica nevera de càmping que ho manté tot fresc amb uns paquets que cal congelar prèviament i la utilitzem molt: pràcticament  tots els caps de setmana i també per anar a fer la compra al supermercat. Però per viatges llargs, acostumem a “manllevar” una vegada més la nevera de càmping als meus pares, una d’aquelles que va endollada al cotxe o a l’endoll del càmping i ens dóna un servei magnífic per mantenir la beguda fresqueta però també per conservar els iogurts i la llet dels nens. Si no teniu a qui demanar-la, aprofiteu alguna ocasió i que us la regali alguna ànima generosa, és una inversió que s’acaba amortitzant.

4.         Rebost

Aquest tema el tinc molt per mà i a mi, la reina de les llistes, només em cal seguir la llista de menjar per anar de càmping basada especialment en llaunes, galetes, bastonets de pa, ingredients per fer amanides, alguna sopa de sobre i arròs. I no, no es pot viure només a base d'això, de manera que sempre prenem un bon pernil envasat al buit i alguns fuets.

Col·locar-ho en un nivell extrem de Tetris dins les nostres eternes caixes de plàstic juntament amb un petit carregament de beguda i embotit per als primers dies ens asseguren la felicitat, una difícil tasca encomanada al meu incansable company. Anirem recarregant de felicitat a mesura que anem trobant mercats, bons forns de pa i cellers a les zones que anem visitant.


5.         Llit

Fa vint anys podia dormir directament a terra però ara mateix les nostres esquenes no crec que poguessin sobreviure a aquest atac. Així, el tema de dormir bé per a mi és fonamental. Nosaltres utilitzem un matalàs inflable (aquest) i una bomba per inflar-lo que va amb la bateria del cotxe. Els nens fan servir unes esterilles auto-inflables que els van molt bé pel seu pes i que, realment, ocupen molt poc plegades (quan arribin als quaranta me’ls veig també amb un matalàs inflable). SEMPRE porto un llençol de sota per nosaltres i els nostres magnífics sacs de dormir de muntanya (aquests) una de les millors inversions dels darrers anys i que, espero, ens duraran tota la vida. 

I tampoc està de més anar alternant alguna nit d'hotel de tant en tant en la qual poder-te tombar a sobre el llit sense necessitar una grua per posar-te dempeus i poder-te dutxar sense xancles de goma.

6.         Farmaciola de viatge

He parlat i escrit infinitament d’aquest tema (aquí en teniu un bon resum) perquè considero que és un tema que no es pot deixar a l’atzar i que cal tenir-lo ben preparat. Tot i que en qualsevol destí trobarem assistència sanitària i farmàcies, hi ha petites incidències en les quals va molt bé disposar d’una primera actuació a mà. En el nostre cas, la tenim sempre a punt a casa i únicament en revisem el contingut abans de marxar per si cal afegir quelcom més específic del destí on anem (repel·lent d’insectes en aquest cas).

7.         Roba i necesser

En els nostres viatges sempre hem acostumat a portar motxilles, primer perquè érem més joves i després perquè ens alliberaven les mans per poder portar nens agafats de la mà. Ara que els nostres fills ja són més grans, en algunes ocasions ens permetem el luxe (quan l’espai ho permet) de portar dues petites maletes en comptes de les nostres eternes motxilles, on la roba és de més fàcil accés.

En la ruta que anem a fer cal roba per a qualsevol situació i temperatura, és a dir, des del banyador a un tallavents. Així, el més simple és emprar la clàssica tàctica de “la ceba”, consistent en anar afegint capes de roba si fa fred i anar-les retirant si fa calor i t'evites de portar un munt de roba inneessària. MAI prenc més de 5 mudes per persona, independentment dels dies que duri un viatge perquè SEMPRE hi ha la possibilitat de rentar roba (amb més o menys comoditat, això és veritat).

Pel que fa a la higiene, a banda de les tovalloles i el necesser, porto una bosseta amb el necessari per rentar els plats i una altra bosseta amb el sabó i un raspall per rentar la roba.

8.         Entreteniment

Portem els llibres que estem llegint tots quatre (i algun de recanvi), ordinador petit, tauleta i els mòbils. No, no podem viatjar sense això, així som. Ah! També portem jocs de sobretaula, que no faltin mai el rummykub i l’scrabble.

En un atac de responsabilitat sempre prenem els deures dels nens i hem de reconèixer  que mai trobem el moment per fer-los, així que no us ho recomanem.

El reproductor de DVD del cotxe també dóna un bon servei.



9.         Vehicle

El manteniment del vehicle és un aspecte que no cal oblidar i és completament obligatori revisar nivells, pressió de pneumàtics i estat dels frens. Tot i que tenim una bona assistència en carretera  sempre portem algunes eines i pinces per si ens quedem sense bateria entre d'altres coses (deu ser una mania adquirida en els viatges al Marroc).

Per als viatges en ruta considerem una condició indispensable que la "safata" del maleter del cotxe pugui anar tancada i no quedi res a la vista quan aparquem el cotxe en qualsevol indret. Així, el maleter del nostre cotxe és com el bolso de Mary Poppins o la butxaca de Doraemon: resulta increíble de creure tot el que hi pot caber ben posadet (Tetris nivell avançat).

10.     Paciència

Molta. Molta. Molta.

Aquests viatges en cotxe a l'estiu tenen tot allò que acostuma a molestar als nens: molts quilòmetres, calor, possibilitats de caravana, visites guiades que mai acaben, allotjaments sense disponibilitat, ...

I també hi podríem afegir el fet d'arribar a darrera hora de la tarda a un camping, en una parcel·la sense una mica d'ombra i haver de muntar la tenda i tot el necessari amb dos nens dient que tenen gana, que tenen set, que volen anar al lavabo, que estan avorrits... Oooooommmmmmmm... (Aprofito per felicitar els meus fills que no només no acostumen a queixar-se, sinó que en el moment de muntar el campament són d'una ajuda indispensable).

Per concloure, us deixo un "time-lapse" fet pel nostre fill en el primer muntatge de la nostra nova tenda de campanya. Sortosament no hi ha àudio i no es poden sentir les discusions del tipus "Vols dir que anava així? Per què no es clava la p--- piqueta? Això no està recte! T'he dit que no anava enganxat aqui!".... Aprofito per saludar afectuosament als senyors de Decathlon que han fet el vídeo explicatiu del muntatge de la tenda 8que sortosament vam veure abans de sortir de casa), sense el qual no hauríem sobreviscut al primer muntatge.


video








Descobrint Barcelona: turisme en família

El meu company va diàriament a Barcelona a treballar a les Rambles, a tocar de l'estàtua de Colon, de manera que el cap de setmana la darrera cosa que té ganes de fer és tornar-hi.

Tanmateix, el fet que ell treballi al centre implica que diàriament descobreix nous carrers, racons i botigues que, finalment, acaba tenint ganes de compartir amb tots nosaltres. Alguns dissabtes la democràcia triomfa i, tres contra un, acabem anant a donar un tomb pel centre a descobrir nous indrets o a revisitar aquells que ens encisen amb la simple excusa d'anar a fer algun encàrrec.

Quan tenim visites, això sí, és un vertader plaer portar-los a veure "els nostres tresors" i és això el que volum compartir amb vosaltres, la nostra Barcelona particular. Hi ha molt més a veure si disposeu de temps, però en aquest plànol trobareu:

  • els punts d'interès en vermell.
  • restaurants o bars on anar en família (pocs) en verd.
  • botigues interessants en groc.

També hi ha dos recorreguts que acostumem a fer (un pel Raval i l'altre pel Gòtic) i que us ajudaran a agrupar el màxim nombre de punts d'interès.




Després de tants anys descobrint indrets podríem explicar-vos-en molts, però de moment us deixo unes petites pinzellades. Prometem molt més.






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...