Presentació del llibre "Experiències de viatge"

El dia de Sant Jordi vaig poder rememorar amb propietat aquella bonica cançó d'en Serrat que diu "Ara fa vint anys que tinc vint anys" deixant de ser de ser una "-añera" per començar a ser una "-entona", com em va dir un bon amic. Això sí, vaig abandonar els 39 amb honor, a la presentació del llibre "Experiènciesde viatge" que acaba de publicar Nova Casa Editorial després de gairebé dos anys d'intensa lluita, un llibre amb un recull de 55 relats de viatges realitzats per 44 blocaires que habitualment escrivim en català. Vam tenir la immensa sort de ser a la presentació del llibre el dia 22 d'abril a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona perquè un dels relats seleccionats era el nostre "B de Berebers" i, us ho ben asseguro, va ser una experiència increïble. Així, publico avui aquesta carta d'agraïment a l'editorial i a tot el seu equip que són els vertaders "culpables" de tot plegat:



"Bon dia Joan,

El primer motiu d'aquest escrit és demanar disculpes per haver marxar el divendres sense haver-nos acomiadat convenientment. Els meus fills, tot i que es van comportar molt bé les dues hores de la presentació del llibre, estaven vertaderament cansats, anar amb nens significa adaptar-t'hi.

L'experiència a la presentació del llibre va ser extraordinàriament positiva en molts aspectes. Primerament va ser un plaer posar cara a molts dels blocaires als quals segueixo habitualment i sentir de viva veu què els impulsava a escriure i com ho feien. Vaig descobrir molts motius comuns, tot i que eren reflexions que jo mai havia fet pel que fa a mi mateixa i al meu bloc, és a dir, va ser tot un aprenentatge. En segon lloc,  ens va agradar molt posar cara a la vostra editorial. La impressió que portàvem abans d'entrar, i ho vam estar comentant pocs minuts abans, era que ho teníeu tot molt controlat amb una magnífica organització. Sabíem que sou una editorial molt jove però quan us vam veure en viu, especialment a tu, ens va agradar molt la imatge que vam obtenir: gent jove, preparada i amb ganes. De debò, m'hauria decebut trobar davant un editor fred vestit amb corbata!! Això de pujar allà dalt l'escenari va resultar molt senzill amb tots vosaltres al voltant. No ens enganyem, no tinc cap problema per parlar en públic (ho he de fer sovint per temes professionals) però fer-ho des de la vessant personal és sempre més complicat. I amb els meus fills com a espectadors... una novetat!! I el tercer aspecte que em va emocionar de la presentació va ser que, en sortir, els meus fills es mostraven molt orgullosos de mi, de debò, i això és molt bonic. De fet, m'han tractat tot el cap de setmana com una "súper-star" de Hollywood, quin riure... No busco cap mena de reconeixement i és per això que m'amago darrera un pseudònim, però veure els teus entendre, de cop, allò que fas, resulta molt emocionant.

Durant la presentació va resultat molt divertit el moment en què una senyora del públic va intervenir per dir que seria interessant recollir les opinions dels "nens viatgers" en veure que alguns de nosaltres rodem amb la canalla. Aquell moment va ser impagable: vaig mirar els meus fills i estic segura que, si haguessin pogut, s'haurien amagat sota el seient. En sortir, però, em van dir que si els haguessin apropat el micro haurien parlat!! El pitjor del cas és que els vam preguntar què haurien dit i....sortosament no van parlar!!!! La seva visió dels viatges sempre m'ha semblat fascinant i les coses que en recorden, també. Ells coneixen els llocs no pel seu nom, sinó per alguna anècdota que hi succeí i acabem anomenant el llocs amb expressions com "l'hotel dels paons reals", "allà on no hi havia lavabo", "on feia fred i només hi havia una estufa per tot l'alberg", "on la mama va agafar mal de panxa", "on vaig recollir totes les anelles de les llaunes de cervesa per fer una polsera"... Amb ells és sempre una aventura, aquesta és la clau.

Només volia transmetre amb aquest escrit d'agraïment que l'experiència del divendres va ser molt interessant i que estic degustant el llibre amb fruïció, és com un platet delicat que hom menja bocí a bocí. Simplement em poso a la vostra disposició i us desitjo el millor en el vostre prometedor futur.

Una fortíssima abraçada de part de tots quatre,

Bertika i família"

I pels més tafaners, faré un exercici d'autocontrol i us penjo aquí un petit vídeo amb la presentació que vaig fer del meu blog responent a la pregunta "què t'impulsa a escriure?". Sigueu clements.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...