Marroc amb nens: farmaciola de viatge

Estem preparant la nostra habitual escapada en família al Marroc per les vacances de Setmana Santa i avui he destinat una estona a revisar la farmaciola de viatge, quelcom que no m'agrada deixar per al darrer moment.

Mentre vaig mirant el que hi ha, el que hi manca i traient el que ja ha caducat, me n'he adonat de com ha anat canviant aquesta farmaciola a mesura que els nostres fills han anat creixent. És curiós, perquè els medicaments s'han anat adaptant a la seva edat, a la nostra experiència en aquests temes i, sobretot, a la nostra perícia col·locant-ho tot a l'interior fins a nivells molt elevats de "Tetris". A banda dels medicaments sense caixa i en la quantitat que considereu indispensable (no més) sempre porto els prospectes dels medicaments per tal de saber quina és la dosificació adequada (els nens creixen i la Llei de Murphy diu que em caldrà consultar-ho el dia que no tingui accés a Internet).



Prospectes...
Així, us detallo a continuació el que podria ser necessari en un viatge al Marroc per lliure amb canalla petita i, aprofitant l'avinentesa, us recordo que al Marroc les farmàcies són abundants i estan molt ben assortides, així que no cal patir gaire. Els preus dels medicaments són molt similars als d'aquí, el que significa que són prohibitius per als marroquins.  La nostra primera experiència amb nens malalts en aquest país va ser molt alliçonadora sobre el que hom pot esperar d'aquestes situacions en un país com el Marroc.

Tenim la sort que el pediatra dels nostres fills comparteix amb nosaltres la passió pels viatges i ha estat sempre ell qui ens ha orientat en prescriure allò que, amb seny i sentit comú, podia ser necessari. Així, us relaciono el que habitualment portem:

Primers auxilis: cal tenir en compte que si estem a la ciutat tot això serà pràcticament innecessari i que l'únic que ens caldria seria anar a una farmàcia. Tanmateix, si estem a la muntanya és probable que la farmàcia més propera es trobi a dues hores de camí, així que "més val prevenir per curar" i poder atendre les ferides el més aviat possible. Aquesta part de la farmaciola és la que més hem utilitzat per a nosaltres i també per a gent que hem anat trobant en situacions que ho requerien.
  • Tiretes normals: de diverses mides, colors i estampats. Imprescindibles les que porten peixets o personatges de Disney.
  • Tiretes de silicona: especials per les butllofes, molt útils per si feu caminades o estreneu botes. 
  • Punts de sutura americans: d'aquells adhesius que van molt bé per algunes ferides i que, afortunadament, no ha calgut utilitzar mai. 
  • Venes, gasses estèrils,  esparadrap, aigua oxigenada i alcohol
  • Venes de compressió: per torçades de peu tontes... 
  • Pinces, agulla, tisores i goma per a fer torniquet
  • Pomada antibiòtica i Povidona iodada (el Betadine© de sempre...).




Analgèsics i antipirètics: sempre ens emportem paracetamol i ibuprofè per tal d'anar-ho combinant en cas de febre o d'algun dolor intens. En el cas dels nens, aquesta és una de les qüestions que més ha anat evolucionant en fer-se més grans: actualment ja podem prescindir de les típiques presentacions en xarop (Dalsy© o Apiretal©) que sempre ens han fet patir per les altes temperatures i ho portem en comprimits bucodispersables (vaja, que són com caramels).
  • Ibuprofè: en comprimits de 600 mg per als adults i en comprimits de 200 mg per als nens (Junifen© en comprimits bucodispersables). Quan eren petits, portàvem Dalsy© en un pot més petit. Si l'heu de comprar en una farmàcia al Marroc, l'equivalent al nostre Dalsy© o Junifen© es diu "Nurodol".
  • Paracetamol: en comprimits de 1 g per als adults i en comprimits de 500 mg per als nens (Apiretal© en comprimits bucodispersables). Quan eren petits, portàvem Apiretal© en el seu típic pot comptagotes. Si l'heu de comprar en una farmàcia al Marroc, l'equivalent al nostre Apiretal es diu "Doliprane" i va en petits sobrets que es dissolen en aigua, molt pràctics perquè no cal patir per les altes temperatures. 
  • Nolotil©: o el seu genèric (metamizol) per als adults perquè hem tingut algun disgust odontològic fora de casa i ens ha anat bé de portar-ne. 
  • Roll-on d'àrnica: va perfecte per als cops i és natural. Abans portàvem pomades tipus Voltaren©, però darrerament ens dóna millor resultat aquest producte.


Antibiòtics: el nostre pediatra ens ha recomanat sempre portar un antibiòtic d'ampli espectre com l'azitromicina per poder donar solució a la majoria de contingències. Tanmateix, quan ens ha calgut donar antibiòtics als nens, hem preferit passar a veure un metge per tal que ens ho confirmés. Recordeu que necessiteu recepta d'un metge per adquirir-los tan aquí com al Marroc.
  • Azitromicina: en comprimits de 500 mg per als adults i en sobres de 250 mg per als nens, que ocupen molt poc. Quan eren més petits portàvem azitromicina en pols per a suspensió oral (Zitromax©) però resulta incòmode pel fet que cal guardar-ho en nevera a partir del moment en què es prepara la solució. Si us cal anar al metge i us prescriuen antibiòtics per a la canalla, veureu que gairebé sempre són en sobrets per diluir en aigua, molt més adaptat al seu clima i a les seves possibilitats de tenir refrigeració.



Antidiarreics i rehidratants: tot i que sembla que pot ser el més necessari, reconeixo que és el grup que menys hem utilitzat de tot el que portem a la farmaciola. Tanmateix, no m'atreveixo a anar-hi sense portar-los. Després de rebre molta pedagogia del nostre pediatra, hem après que en cas de diarrea, contràriament al que tenim tots costum de fer, l'objectiu no és parar-la, sinó atacar-ne la causa. Portem el conegudíssim "Fortasec" per si de cas, però el que aquest medicament fa és ralentir els moviments intestinals, però no ataca la causa de la diarrea. Per tant, l'estratègia consisteix en atacar i evitar la deshidratació.
  • Pastilles antidiarreiques: sempre ens acompanya el típic Fortasec© per als adults per parar el primer cop. Per als nens mai hem utilitzat aquest tipus de medicaments. 
  • Antibiòtics antidiarreics: portem sempre Sulfintestin© per a tots, nens i adults perquè aquest antibiòtic és vertaderament eficaç en atacar la causa de la major part de les "diarrees del viatger".
  • Sals de rehidratació: en funció de l'espai disponible a la farmaciola portem els típics sobres per diluir en aigua (Sueroral© o Citorsal©) o en preparem la versió casolana fins que tenim oportunitat de trobar-ne a la farmàcia (1 litre aigua, 1 culleradeta de sal, 8 culleradetes de sucre,  1 culleradeta de bicarbonat sòdic i el suc d'una llimona). Porto una petita caixeta amb bicarbonat, perquè la resta és ben fàcil de trobar.



Repel·lents i antihistamínics: bitxo que passa a prop, bitxo que ens pica a la meva filla i a mi, és un fet. Realment hi ha menys mosquits dels que esperàvem, així que de vegades no porto repel·lent. Tanmateix també ens han picat abelles, aranyetes i ortigues, som una pena de persones en aquest aspecte i les nostres cames a l'estiu semblen un mapamundi. És molt important saber si vosaltres o els vostres fills sou al·lèrgics a les picades d'abella o d'algun altre insecte. En aquest cas, aneu ben preparats.
  • Roll-on per les picades: tenim comprovat científicament que Fenistil© té el millor roll-on per a calmar la picor de les picades, útil fins i tot en les picades d'abella. A més, té el tamany d'un pintallavis, així que el portem a la bossa o a la butxaca.
  • Pomada amb corticoides: molt útil com a anti-inflamatori per a reaccions al·lèrgiques de la pell. El nostre pediatra ens va recomanar Alergical© i hem comprovat que funciona molt bé, però millor no abusar perquè això dels corticoides fa poca gràcia. 
  • Antihistamínic: alternatiu i/o complementari a la pomada, el pediatra ens va recomanar Polaramine©, un xarop l'efectivitat del qual vam poder comprovar amb la meva filla després d'unes 25 picades de puça. I no la van picar al Marroc, que per aquí també en tenim.


Per les digestions difícils: la gastronomia marroquina mai ens ha resultat feixuga ni ens ha provocat molèsties però, considerant que el meu estómac és el meu taló d'Aquil·les, sempre vaig preparada.
  • Protector gàstric: una pastilla d'omeprazol us pot ajudar a superar un àpat difícil i serà necessària en cas que hagueu de prendre altra medicació que us pugui malmetre el vostre sistema digestiu. 
  • Antiàcid: per les digestions feixugues o per l'acidesa d'estómac, a mi  el que vertaderament em funciona és l'Almax©, bé sigui en suspensió o en pastilles, que ocupen menys.


Per a facilitar el viatge: petites ajudes que faran que els trajectes siguin més fàcils, clar que tot depèn de la casuística de la vostra família.
  • Antihemètics: els meus fills no es maregen en cotxe, però hi va haver un trajecte quan eren molt petits en què ens va ser útil portar-ne. Vam optar per les ampolletes bevibles Cinfamar© i van anar bé. Ara que són més grans, optaria per la Biodramina© en xiclets. 
  • Relaxants: quan eren molt petits es posaven molt nerviosos en trajectes llargs en avió, principalment perquè no podien aixecar-se gaire. Els vam dinar uns petits comprimits homeopàtics anomenats Kindival© per relaxar-se una mica. Sincerament, no estic segura que servissin per res, més valdria que ens haguéssim pres nosaltres una til·la. A mi em fa pànic volar, és un fet, però m'ajuda força prendre una pastilla de Diazepam abans d'embarcar. El que està clar és que no deixaré de volar per les meves pors. També em va bé pel meu insomni habitual de quan viatjo.


Després d'aquesta oda gratuïta a la indústria farmacèutica, us afirmo tres coses:

1. De debò, tot això, juntament amb els seus prospectes, hi cap en un típic maletí - farmaciola. Jo el tinc sempre a punt, no el desfaig a la tornada dels viatges i, a la pràctica, vaig a cerca-hi allà els medicaments.

2.    Únicament ens ha calgut utilitzar una ínfima part de tot això en els nostres viatges al Marroc. Quan hem necessitat ajuda l'hem trobat (metge, farmàcia...) i ha estat sempre una bona experiència.

3.  Us adonareu de com n'és de difícil l'accés a la sanitat en algunes zones del país, molt allunyades dels centres hospitalaris i amb mancances importants de coses tan bàsiques com una gassa estèril o una pomada antibiòtica. I si no que us ho expliqui el noi que la nostra amiga Maria, auxiliar de clínica, va curar a Foum Zguid amb una ferida de palmera impressionant a la palma de la mà.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...