Un petit turista |
Les
condicions en què coneixes els llocs en defineix la seva imatge a la teva ment
per sempre i, en aquestes qüestions, el meu company i jo som persones
afortunades. Vam estar a Venècia durant dos mesos i la primera vegada que vaig
veure la Piazza San Marco va ser al cap d’una quinzena d’haver-hi arribat. Era
una nit plujosa del mes d’agost i, entrar a la Piazza per un escaire, a les
fosques, en silenci i sense ni una ànima en va gravar aquesta imatge per sempre
a la meva retina. Per més vegades que hi tornés, amb la plaça a vessar de
coloms i turistes, per mi la Piazza es fresca, humida i silenciosa.
Vam viatjar a la
frontera de França amb Suïssa per veure la capella de
Ronchamp del nostre admirat Le Corbusier, la sort
també ens va acompanyar i la vam veure completament nevada. En el mateix
viatge, de tornada a casa, vam parar a dormir al convent de “La Tourette”,
del mateix arquitecte. Us imagineu com va ser fer vida monacal al bell mig de
la boira en un edifici de la més pura austeritat? Tenim sort, sí senyor! I si
us dic que hem viscut una inundació a Cairo? Pluja a la Vall dels Reis?
Mmmmmm...
I tot això per dir
que, de totes les maneres que podíem haver entrat a Melilla La Vieja, la primera vegada va ser de nit, amb tot a punt
per a la fira medieval de l’endemà i amb la millor companyia. La sensació
d’irrealitat m’acompanyarà sempre que hi pensi, va ser com un flash, com transportar-se
en el temps, accedir pel túnel del temps (en aquest cas l’entrada des de la plaça
de les Cultures a través de la porta de la muralla on havíen instal·lat els instruments de tortura per la fira de
l’endemà). Després de les tapas a “El Sevilla”, la meva filla ja estava
cansada, però hauríeu d’haver vist la cara del meu fill... Jutgeu vosaltres
mateixos aquí
si l’ambientació no era increíble en aquest mercat medieval que s’hi celebra
anualment. A partir d’aquí tot va ser fàcil, el que veiéssim l’endemà ens havia
d’agradar forçosament.
Melilla “La Vieja”,
també coneguda pels habitants de la ciutat com “El Pueblo”, és un recinte
enmurallat situat en el millor lloc de la ciutat geogràficament parlant,
com no podia ser d’una altra manera. Tota la informació que vulgueu la podeu
trobar a:
Melilla Monumental: web amb
àmplia informació sobre el patrimoni material i immaterial de la ciutat.
www.melillalavieja.com : web
amb moltes imatges d’aquest barri de la ciutat.
Tanmateix, em quedo
amb aquest fantàstic vídeo de la ciutat, on hi ha imatges precioses d’aquesta
zona. Sí, d’acord, és un vídeo promocional i no surt la tanca metàl·lica, ni
altres coses menys agradables de la ciutat, però ara no parlàvem d’això, més
tard ho farem...
Doncs això, després
de la primera incursió la nit anterior, la nostra visita turística a la zona
monumental de Melilla, en projecte de convertir-se en Patrimoni de la
Humanitat, ha començat amb l’accés pel túnel des de la Plaça de les Cultures.
La climatologia era perfecta i era, també, massa d’hora perquè hi hagués molta
gent. D’aquesta manera, les nostres impressions de bon matí han estat les
imatges que segueixen. Només faltava Lancelot sortint per una de les portes,
als nens els ha encantat, s’han sentit transportats a algun dels seus contes.
Vistes de l'interior fortificat |
És en aquestes
ocasions quan em quedo sola, perquè el meu company i la seva càmara
desapareixen per una banda i el meu fill per una altra. Sort de la meva fill i
els nostres amics PB i AB, que ens acompanyaven i ens feien unes explicacions
magnífiques i fantàsticament documentades.
En creuar el pont
sobre la Ensenada de Galápagos, hom troba la Puerta
de Santiago, que dóna pas a la capella del mateix nom, un tresor
arquitectònic. El sostre d’aquesta petita sala és una
de les tres úniques mostres de gòtic d’Àfrica (honor compartit amb la
catedral de Safi i la cisterna portuguesa de El Jadida).
Vista la capella hem
tingut la sort que la cisterna (Aljibe) estava obert recentment al públic per a
la seva visita, grata sorpresa també per als nostres amics. Aquest espai ens ha
agradat especialment i, a més, hi havia uns panells explicatius molt pedagògics
per als nens. A la sortida hem fet una passadeta ràpida pel Museo de Melilla, principalment
per les sales de la planta baixa, que
corresponien a la cultura amaziga i sefardí. Queda pendent la resta del museu
per a la propera visita perquè ens ha semblat un petit museu de gran qualitat
expositiva i amb una il·luminació exquisita.
La resta de la nostra
visita per Melilla la Vieja ha consistit en passejar fins a l’Església de la
Concepción , la més antiga de la ciutat, i fins a tenir la certesa que las
Cuevas del Conventico no es podien visitar en aquell dia. També queden pendents
després de les explicacions del nostre amic PB sobre el setge de la ciutat que
va viure la seva àvia en aquestes coves.
La
nostra visita ha concluït al Far de la ciutat, assentat
sobre l’antic Torreó del Bonete, i els canons que encara hi ha sobre la muralla
de mar. Per què als meus fills els agrada tant de fer-se fotos asseguts sobre
un canó? En tinc tota una col·lecció (castell de Montjuïch a Barcelona, al
castell de Sao Jorge a Lisboa, a l’Alhambra de Granada, a Essaouira, a Midelt,
a El Jadida...).
En resum, aquesta
visita a Melilla La Vieja és molt i molt recomanable per fer-la amb nens, ens
ocupa un matí i ells la gaudiran tant com els adults.
Tengo mucha gana de ir. Q bonitas se ven las fotos y que bien suena todo. Ceuta ma fascinó, no tanto por la ciudad en si, sino por la gente que conocí que tienen la aegría del sur con ese contexto marroquí. Y Melilla está pendiente!!!!
ResponEliminaJustamente! No conozco Ceuta, sin embargo la descripción que me has hecho de su gente me encaja perfectamente con los melillenses. Melilla creo que tiene mucho interés arquitectónico, es como un déjà-vu...
ResponEliminaUn abrazo!
Pensé que había aprendido a conectar mi wordpress con tu blogspot!!! Porque si no, tú respondes y a mí no me llega, pero o he probado y no funciona!!!! :(
ResponEliminaQué raro... No sé como ayudarte... Qué pena..
EliminaCuando respondes le clicas a "subscriure'm per correu electrònic"? (No sé por qué no lo traduce...) Está justo debajo, a la derecha, de donde se escriben los comentarios... A ver si te funciona...
Ostres, m'encanta, no sabia que fos tan bonica...tinc una visió completament distorsionada de què es Ceuta i Melilla....deu ser per un tema històric...però és preciós....i si, ja se li veu la cara al teu fill, embadalit fent fotos, jajaja
ResponEliminaPor cierto, debe tener que ver con el wordpress o algun tipo de incompatibilidad...aunque te suscribas a algo no te llegan las actualizaciones, tienes que ir entrando.......
Jo també tenia exactament la mateixa visió i em va sorprendre gratament...
EliminaSalut!!
Ja t'ho he posat moltes vegades, però t'ho torno a dir: m'agraden molt aquests apunts sobre Melilla! Queda pendent, queda pendent... Tothom per ací diu que no té res a veure amb Ceuta. En fi, a veure quan ho puc comprovar.
ResponEliminaPer l'altra qüestió, jo utilitzo Blogger però estic subscrita a molts blocs de Wordpress. El que faig és afegir-los a la llista de lectura, directament. No rebo les actualitzacions al correu, però només mirant la llista de lectura ja veig si els blocs que m'agraden s'han actualitzat.
Per cert, a mi la capella de Ronchamp em va impressionar. Sense neu i tot!
Hola E,
EliminaJo faig el mateix que tu, agrego els blocs a la llista de lectura i la comprovo moooooooooolt sovint, jejeje.
M'alegra que coneixis la Capella de Ronchamp, sense ser arquitecte té mèrit que la coneixis, és quelcom bastant endogàmic ;)
Vols dir que la majoria dels visitants (pocs, cert) eren arquitectes? Ara m'explico per què l'entrada era tan cara, ha ha
EliminaSón casualitats de la vida: uns amics hi viuen molt prop. És un lloc molt especial. Almenys, a mi m'ho va parèixer. Segur que en tens un munt de fotos. Podries fer-ne un apunt al bloc! (O igual ja està fet i jo me'l vaig perdre?).
[Escrit des del sofà ;)]
Jejejeje, si l'entrada era tant cara, la major part dels arquitectes ja no hi podrem entrar mai més! Jo, aleshores, era estudiant, crec que va ser l'any 1996 que hi vaig anar...
EliminaNo he fet encara cap apunt d'enlloc més al nord dels Pirineus, de moment... Però m'ho apunto. Això i Venècia.
(Escrit des de la meva taula de treball mentre sento com passen l'aspiradora a la planta de dalt...)
Hola,
ResponEliminaAcabo de descubrir tu blog, me ha fascinado,es muy interesante, y las fotos y todo nos deja viajar a través de la pantalla, te sigo desde ahora.
Si quieres, puedes visitar mi blog de cocina marroquí: www.quecocinashoy.es
Saludos
Hola Nora!
EliminaCada nuevo comentario es siempre una alegria y cada nuevo seguidor, un motivo para continuar. Grácias por tus amables palabras.
Ya conocía tu blog, por supuesto!! Qué maravilla de recetas. Te sigo, oficialmente, desde ahora!
Un abrazo!
De fa quatre o cinc dies (però m'ho han enviat avui):
ResponEliminahttp://elviajero.elpais.com/elviajero/2013/03/07/actualidad/1362672320_767323.html
Gracies E, no l'havia vist.
EliminaÉs una obra preciosa, realment.